Sobre l’Estratègia de Seguretat Nacional

Ja vàreu comentar l’altre dia aquest ARI de El Cano que parla sobre l’estratègia de seguretat nacional:

http://www.realinstitutoelcano.org/analisis/997.asp

Hi ha molts elements importants en aquest article, especialment la consideració de la nova doctrina Bush com a, ja no realista, sinó neorealista. Amb tot, en l’apartat final, crec que confon una mica l’idealisme, el realisme, neoconservadurisme i neorealisme.

Certament, els EUA, com els neorealistes, creuen que el poder no és una fita en si mateix sinó un mitjà, i per això explica que la nnova preocupació dels estats no és tant el poder sinó la seguretat. Però com us deia en anteriors missatges, crec que del que s’ha de parlar no és tant de neorealisme (que l’entenc més com un paradigma que corregeixes les mancances científiques dels realistes clàssics) sinó de realisme democràtic (democratic realism), que entenia l’expansió selectiva de la democràcia com a mitjà d’aconseguir “global safety and security”.
Bé, seguirem parlant de neorealistes, neocons i realistes democràtics,…

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s